Avui les ganes de llegir poden amb la meva voluntat de treballar. Hi ha una part de mi que està sempre fora del que hauria d’estar fent. Em passa sempre. De fet, és molt senzill, és desconcentració pura i dura. Impossible estar pendent d’una sola cosa. A vegades m’estan explicant una cosa i jo vaig pensant, Mirna, concentra’t, això ho has d’entendre. I de sobte, em trobo que m’estan preguntant, què? Ho has entès? No anem bé.
avui he enviat un missatge provocador a un amic. M’ha respost un petonet. Caram, que explícit oi? Crec que deu haver entès que el missatge anava per un altre.
Bé, és divendres. Faré alguna cosa lúdica. Em venen moltes coses el cap, però totes impliquen gastar diners. Al gimnàs avui no aniré, ahir em vaig deixar mig cos allà i avui n’arrossego un altre mig. Crec que enviaré un altre missatge, aquesta vegada, l’encerto i li envio al meu home de veritat.
Divendres de no sé què, avui és un d’aquests divendres. Em submergiré a la vida del protagonista del meu llibre i viure una altra vida, si més no, més interessant.
