dimecres, 28 de maig del 2014

dimecres de gotes seques

Somio. Amb tu. Amb mi. Amb ell. Amb nosaltres. Somio per no estar vivint la meva realitat. Somio per viure un món apassionat. Somio per estar lluny. Somio per sentir-me viva.

Avui només he somiat. No recordo res del que ha passat. No recordo res del què m'han explicat, he fet, he dit, he menjat.

I caminava pel carrer i no m'he adonat per on caminava fins que he vist al terra l'impacte, la senyal de la pluja. Gotes humides caigudes dels cel. Gotes que m'arriben tard. Gotes que les sento seques per no haver-me mullat. 

Estic el llit. Sento els trons. No sento la pluja. Avui el visc en un món que plou sense aigua, visc sense consciència, somio sense besar-te. 

No són desproposits. Són dies que passen coses i em sento absent, lluny. Passen coses mentre visc somiant. 

Avui dormiré i el món girarà mentre continuï somiant.

Espero.