Dissabte és dissabte i es fa dissabte, també, amb els pensaments. No sempre és possible, però per poc que puc, aquí estic, centrifugant la porqueria de la setmana.
Avui mentre passejava per la Barceloneta, bé, caminava, havia anat a fer un encàrrec, doncs això, mentre estava en aquesta zona tan truística de Barcelona i veia tota aquesta fauna que arriba a la ciutat a descobrir .... el que ells volen descobrir, doncs bé, altre vegada, i és que m'enredo soleta. Com escrivia, he observat les persones, i he pensat, que curiós, totes elles tenen una mare, han hagut de sortir d'alguna manera d'una pantxa. Cruiós que tothom tingui una mare darrera aquell aspecte que mostren. I quan dic tenir mare, em refereixo viva o morta, el fet de que han hagut de passar per una mare. El meu pensament és més senzill que voler anar a la idosincràcia de cadascún d'ells. Per mi, el curiós és que tots haguem estat dins una panxa. Ho sé, un pensament obvi, però quan estava mirant la gent, amb les seves excentricitats, peculiaritats, somriures, vestimentes... m'he adonat que tots tenim un origen, real i no gaire llunyà.
Observava i intentava veure les mares de tothom. I, encara que això sembli impossible, aquest pensament m'ha fet fer dissabte de pensaments. M'he abstret de tot. He pogut oblidar-me del dia a dia per una estona.
en fi... està clar que el meu fer dissabte no passa per fer la bugada ni anar a fer runner a primera hora.... tinc un altre estil, tot i que, la bugada, també l'he fet ;-)
