No escric. Masses coses al cap. Masses misèries. Masses ganes de provocar un sisme. No escric. NO! Escric molt. Escric massa. El meu pensament té forma de ploma i dibuixa a l'aire allò que vol expressar.
Avui ha estat un dia, un dia més, o menys, segons com es mirir.
avui volia explicar l'ansia que sento dins meu, el neguit, el silenci que crida i em pertorba. No puc.
avui no puc
demà tampoc
escriure el vòmit del pensament és sa. Però no deixa de ser un símptoma de la gravetat del èsser. una expressió profunda de l'interior que vol sortir. Com si esitugués empresonat, sagrestat, com si fer o dir el que hi ha dins fos l'expressió del què mai a de fer l'home.
Escric, al costat ma filla, a l'altre el meu home, al llit un altre fill, un crit, una demanda....
només atenc a les ganes d'anar al llit.
bona nit.
caos.
