dimecres sorpresa

Avui m’he aixecat animada!! L’equador de la setmana. Improvisaré tot el dia. No sé què faré per dinar, on aniré. Estaré sola, vull estar sola. M’agrada estar sola. Avui és un bon dia per passejar amb mi, per escolar-me, dinar, i prendre alguna cosa que m’agradi molt, potser un petit caprici.

Ara no és bona hora per escriure. Però estic esmorzant, i comparteixo aquest moment amb l’escriptura.

M’agradaria que em passés alguna cosa xula. Una anècdota divertida, que m’animi. Hauria d’anar a un parc. No hi vaig mai, les persones que passegen per un parc deuen ser persones que tenen temps, o tenen nens i els treuen a que els toqui l’aire, parelles enamorades, vellets que passen les hores, amos i gossos, gent de pas que té pressa i no té consciència ni que està travessant un parc ple d’arbres i ocells. Avui potser passejaré per un parc. Tot i que avui plou, i potser tota aquesta fauna que jo vull observar no estaran avui al parc. Potser millor, així potser veig alguna cosa diferent. Alguna cosa que m’arranqui un somriure. Un petit gest, un instant.

Ja veurem.