dimarts, 24 de juny del 2014

Dimarts després de revetlla


Quina és la màgia de la nit d’ahir. Hi vaig pensar. Vaig posar sobre el palmell de la mà el somni d’una nit d’estiu. Potser ja no tinc edat per aquest somni. O potser si.

Observo els dits i poc a poc vaig sentint els teus, es mouen per la meva esquena, com suaus gotes d’aigua càlida, llisquen, s’endinsen. Un petit pessigolleig em recórrer el coll i em baixa cap a l’estómac fins fer-me tancar els ulls i escoltar com batega el cor. M’absorbeix el desig de posseir.

Ets tu altra vegada. Tu. El somni d’una nit d’estiu.

Aquella boca melosa, humida, busca els meus llavis cecs, cecs per l'expectació que sento a dins, pel que pot passar, per la transcendència que sé pot causar. És la primera vegada que el meu cos demana alguna cosa, que necessita d’un altre cos. L’oposat. El mascle. Torno a sentir aquella excitació que provoca un primer instant; n’hi haurà més, però en el somni d’una nit d’estiu, aquest instant ple de desig esdevé el primer.


Record.

Un banc en mig d’un parc. La nit densa, els petards s’escolten, ara ja molt espaiats, s’olora la pólvora. Dos joves asseguts, un al costat de l’atre, les mans es toquen.

Silenci.

Aquest silenci és el que sento ara quan penso en el somni d’una nit d’estiu. Aquell instant que ningú diu res, només el desig que un dels dos faci un pas.

El pas.

Aquest moviment únic que fa que després tot canviï. Avui també sento aquest gest com el gran salt, el canvi, el punt d’inflexió; en aquest punt ja no hi ha opció de mirar enrere; potser hi haurà un penediment, penediment del que hagués estat sense ell.  A partir d’aquest instant tot es fa record, nostàlgia, somnis inacabats, somnis sense rumb.

El rumb.

Visc dins el meu propi camí. Un rumb que no sé si he elegit, un rumb que imagino és un altre. A la meva mà hi ha hagut un destí i un somni. La pròpia inconsciència em va guiar. Em miro la mà. Què vaig tenir? Com vaig elegir? quina part de mi va dominar per prendre la decisió? Masses preguntes i massa tard.

La mà.

I saber que he tingut a la mà el somni d’una nit d’estiu. L’he viscut sense saber-ho. I ara, només tinc el lleuger record, fins i tot un lleuger oblit.


Visc somiant el somni d’una nit d’estiu.

1 comentari:

  1. M'agrada molt..!!! Qui no ha tingut un somni aquesta nit..??? Es pot somiar totes les nits, però cap no és com aquesta.

    ResponElimina